La caiguda i la desaparició de l’Imperi romà d’Occident no va ser conseqüència d’un sol motiu, sinó que va ser la suma de diverses causes que van donar lloc a la seva extinció.
Causes internes
– Lluites de poder.
Des del segle III hi havia una gran inestabilitat interna, causada per les lluites constants entre els senadors i l’exèrcit. Entre molts altres motius, hi va haver enfrontaments a causa dels interessos polítics, ja que en cada successió pel poder cadascú tenia el seu propi candidat. En aquest període es van fer habituals els assassinats de candidats i emperadors.
– Fam entre la població.
La pax romana havia arribat a la seva fi. Una gran quantitat de territoris estaven amenaçats per incursions i saquejos. Per aquest motiu, els camperols els van abandonar, cansats de tanta inseguretat. Així, van disminuir les extensions de terra conreada, apta per a la pastura. La inestabilitat també va afectar el comerç. Com a conseqüència de la disminució de la producció d’aliments i de comerç, els productes bàsics van arribar a uns preus desorbitats per a la gent més humil, és a dir, per a la majoria de la població.
– Augment dels impostos.
Cada vegada es necessitaven més diners per mantenir l’exèrcit, que es trobava al llarg de tota la frontera; per això, la població es va empobrir encara més.
Causes externes
Una de les principals causes externes de la caiguda de l’Imperi romà foren els bàrbars.
La pressió que exercien els pobles no dominats pels romans era cada vegada més gran. Aquests buscaven territoris més càlids i fèrtils on establir-se. La situació es va tornar insostenible. L’Imperi no podia controlar totes les fronteres. Finalment, la pressió va fer el seu efecte, i les tribus germàniques i asiàtiques van penetrar a tot el territori romà d’occident.
Causes de la caiguda de l'imperi:
La caiguda i la desaparició de l’Imperi romà d’Occident no va ser conseqüència d’un sol motiu, sinó que va ser la suma de diverses causes que van donar lloc a la seva extinció.
Causes internes
– Lluites de poder.
Des del segle III hi havia una gran inestabilitat interna, causada per les lluites constants entre els senadors i l’exèrcit. Entre molts altres motius, hi va haver enfrontaments a causa dels interessos polítics, ja que en cada successió pel poder cadascú tenia el seu propi candidat. En aquest període es van fer habituals els assassinats de candidats i emperadors.
– Fam entre la població.
La pax romana havia arribat a la seva fi. Una gran quantitat de territoris estaven amenaçats per incursions i saquejos. Per aquest motiu, els camperols els van abandonar, cansats de tanta inseguretat. Així, van disminuir les extensions de terra conreada, apta per a la pastura. La inestabilitat també va afectar el comerç. Com a conseqüència de la disminució de la producció d’aliments i de comerç, els productes bàsics van arribar a uns preus desorbitats per a la gent més humil, és a dir, per a la majoria de la població.
– Augment dels impostos.
Cada vegada es necessitaven més diners per mantenir l’exèrcit, que es trobava al llarg de tota la frontera; per això, la població es va empobrir encara més.
Causes externes
Una de les principals causes externes de la caiguda de l’Imperi romà foren els bàrbars.
La pressió que exercien els pobles no dominats pels romans era cada vegada més gran. Aquests buscaven territoris més càlids i fèrtils on establir-se. La situació es va tornar insostenible. L’Imperi no podia controlar totes les fronteres. Finalment, la pressió va fer el seu efecte, i les tribus germàniques i asiàtiques van penetrar a tot el territori romà d’occident.